el basar de les espècies


Com es fan els seitons en vinagre
30 març 2006, 11:13
Filed under: General

Fa un temps (de fet, fa un bon grapat de temps) l’Anna em va preguntar com es feien els seitons en vinagre. A rel del missatge de la figuera de l’altre dia me’n vaig recordar d’aquell correu que li vaig enviar per explicar-li-ho, i ara, gràcies a les dots arxivístiques de l’Anna, hem retrobat les paraules…

Intentaré explicar-vos la recepta…

1. Agafes els seitons, els traus les escates i després els
deixes sense el cap ni l’espina (amb això suposo que no tindreu cap
problema…)

2. Sense passar-los per l’aigua (sí, així, sangonosos)
els poses en un bol i els sales. Poses força sal, que no li fa mal això!, i els
deixes reposar un ratet fins que “canvien” una miqueta de color. Si
fas servir sal grossa tardarà més temps que si fas servir sal fina, però compta
que, com a mínim, els has de deixar 10 minuts.

3. Quan han canviat de color, sense traure la sal, agafes i
cobreixes els seitons amb vinagre i els deixes reposar fins que es
“couen”. Si els has salat poc o els has deixat en sal poc temps els
seitons tardaran una mica més en fer-se; per tal d’accelerar el procés
pots escórrer el vinagre i tornar-ne a posar de nou tantes voltes com vulgues.
Veuràs que ja estan bé quan han canviat del color cru a blanc i també els pots
tastar.

4. Quan trobes que estan bons, escorres el vinagre (a mi
m’agrada deixar-los un pèl crus, però això ja és qüestió de gustos), els
poses en un plat o a on els vulgueu deixar i els cobreixes amb oli. Aquí ara
cadascú els pot amanir com vulga, amb una miqueta de pebre, amb all i julivert,
amb només l’oli…

5. Agafes una llesca de pa, una forquilla, i a menjar! Bon
profit!

Practiqueu este exercici tantes vegades com vulgueu i feu-hi
tantes variacions com el cor vos demane, així arribareu a trobar el punt just
de sal i el vostre punt de cocció preferit.


Nota tècnica: quan compreu els seitons, si el peixater és de
confiança, no tingueu por d’agafar seitons que pareixen baquejats o
malmesos (ep! mentre siguin frescos!). Són seitons agafats a
l’arrossegament o els que han quedat al cop de la xarxa a
l’encerclament. Estos són els que es fan més ràpid i els que queden més
bons si els fas en vinagre!

La imatge “http://www.peixosdepalamos.com/img/productes/fitxa_productes/anxova.jpg”  no es pot mostrar perquè conté errors.

[@more@]






  1.    miope 03.30.06 @ 11:43      

    Holes!

    Ja m’havia arribat la teva fama de cuiner excel·lent, no pateixis que ho provaré. En vaig fer una vegada i em van quedar per llençar a les escombraries, feien una mala pinta que semblava que m’havia d’intoxicar si me’ls menjava. Ja et diré què tal aquesta vegada, a veure si en trobo aquest dissabte al mercat!

  2.    Gustau Moreno 03.31.06 @ 11:23      

    Hombreeeeee! Los immortals seitons en vinagre de can Llambrich! Justament l’altre dia li comentava a la meua companya, una gran fan dels seitons en vinagre, el caràcter mític d’aquells grans pots de vidre que ens portaves quan passaves per casa… Ara que tenim la recepta ja podrem perpetrar els seitons Llambrich, o almenys intentar-ho!

  3.    Jacme 04.02.06 @ 23:48      

    Bé, ja em direu com ha anat l’experiència seitonera!

    Si teniu dubtes, o problemes, aviseu que mirarem de resoldre’ls…

    Per cert, no sabeu que hi ha un cànon de l’SGAE sobre els seitons fets amb la meua recepta? un 10% del producte final ha de ser enviat a la meua nevera, o vos enviaré els seus inspectors a casa… 😀





css.php